Història

HistÚria dels Pastorets de Berga

Fou pel Nadal del 1900, quan al mateix local del Foment es representaren per primera vegada a Berga els Pastorets que sota el títol de El Bressol de Jesús havia escrit l'autor català Frederic Soler (Serafí Pitarra). Aquests Pastorets s'havien estrenat a Barcelona el 23 de desembre del 1891. Pitarra havia pensat el personatge del Satan a mida de l'Enric Borràs, gran actor, que en va fer una autèntica creació si ens atenem a les crítiques de l'època. L'obra, a més, sortia de la mediocritat general en que es movia el gènere en aquells anys. Josep Coma, conegut com l'Andreu Borras, director de la secció de teatre del Foment, va veure aquests Pastorets a Barcelona i va convèncer als companys de l'elenc per tal de representar-los a la nostra ciutat. La música, que és la mateixa que s'utilitza actualment, la va encomanar a Ramon Reig, fill de Torelló i nebot de l'organista de Berga en aquells anys.

Des del 1900 que aquests Pastorets es representen a Berga ininterrumpudament, amb l'excepció dels tres nadals de la guerra (1936-1939). Des dels seus inicis els Pastorets han tingut figures importants entre els seus actors, directors i escenògrafs. La llista seria molt llarga però val a destacar la figura del segon director que tingué l'obra a la nostra ciutat, el poeta i dramaturg Ramon Vinyes i Cluet, "el sabio catalàn" del Nobel de literatura Gabriel García Márquez.

La nostra entitat com a tal n'és la responsable des de 1958. Ha estat l'esforç i la il.lusió de moltes persones. Cal destacar la tossuderia i voluntat d'en Daniel Tristany i Soler que en fou el director i l'ànima gairebé des dels nostres inicis com a A. T. La Farsa fins a la seva mort, l'any 2006. Sense ell no seriem on som. A partir d'aquí s'inicià el projecte actual que ens va presentari i dirigir als primers anys en Frederic Roda i Fàbregas, bon amic i gran coneixedor del text de Pitarra.

Els Pastorets de Berga, tenen un rerafons bíblic, com tots. Però no són ni la representació d'un misteri ni un pessebre bíblic. Són uns Pastorets casolans. La representació d'un pessebre humil, de casa. No és el poble jueu el que va a adorar al Messies sinó el nostre poble. Un poble de samarra i barretina amb el qual tots ens hi sentim plenament identificats. I no és als clàssics paratges bíblics on passa l'acció, sinó als indrets més característics i representatius de casa nostra: als peus del majestuós Pedraforca, sota el simbòlic Pi de les Tres Branques, davant l'extraordinari temple de Sant Quirze de Pedret, a la medieval i berguedana plaça de Santa Magdalena on Josep i Maria busquen posada, o la Font del Guiu.

Aquests són els nostres Pastorets. Uns Pastorets on hi trobem, evidentment, la lluita teològica entre l'àngel i el dimoni. Paral·leles a aquesta acció principal, però, hi trobem altres històries; petites lluites que personifiquen les virtuts i els defectes de la nostra condició: l'avarícia, l'amor… En els nostres Pastorets, doncs, hi conviuen dos móns diferents: el món teològic d'àngels i dimonis i el menys enlairat món dels homes mogut per petites passions i migrades virtuts que personifica a la perfecció el tarannà de la nostra gent.

Mossèn Josep Armengou i Feliu, il·lustre berguedà autor de la Justificació de Catalunya entre moltes altres obres, va definir els nostres Pastorets de la manera més encertada possible. "Els Pastorets de Berga -digué- són la nostra Patum d'hivern, sense l'esbojarrament, és clar, que comporta una festa de carrer com és la nostra celebració anyal del Corpus. Els Pastorets són una cosa més íntima i casolana, com escau a les celebracions hivernenques".
Pastorets 2013-14

La FARSACoordinadora de Pastorets de Catalunya Ajuntament de Berga